Això és d’antes

Article publicat a Media.cat el 13 de desembre de 2013

Innovar. Crear. Aportar noves eines a l’àmbit dels mitjans de comunicació catalans. Esquerdar i transformar el sector informatiu als Països Catalans. Sens dubte, es tracta d’una filosofia compartida per molts periodistes del nostre entorn. Sóc el primer de posar-me ben nerviós quan poso la Televisió i me n’adono que de 60 canals, només n’hi ha 4 en llengua catalana, i 0 on hi hagi periodisme d’investigació. Estadístiques rellevants. De fet, fora bo que algun dia recuperéssim l’hemeroteca i tornéssim a preguntar a aquells que ens van relatar les bondats de la liberalització de la Televisió a través dels “packs” per grans corporacions quines són les seves conclusions anys després. Situacions semblants les trobem en una premsa escrita controlada pels grans titulars, les anècdotes, ja siguin d’un casament o de l’entrenament del Barça, i les notes fetes per les agències internacionals que massa sovint abandonen la lògica de la rigorositat que hauria d’empeltar el periodisme.

Cert és que tots hem trobat el nostre refugi a Internet i a les xarxes socials. Allà, o aquí, depèn de com es miri, trobem la manera de buscar els nostres propi relats a través de prescriptors i mitjans a quin donem la legitimitat diària perquè ens informin i ens facin reflexionar. La nostra petita llar informativa on ens sentim còmodes, llegim el què, qui i com ens agrada i ens donem per ben informats i convençuts mentre encara lluïm les espardenyes d’anar per casa. Sens dubte, es tracta d’un espai democràtic d’informació, molt més que aquell que ha generat les grans liberalitzacions de canals o la multiplicitat de capçaleres de la premsa escrita on, per sort, també hi trobem algunes bones pinzellades, és clar.

Enmig d’aquestes dues realitats que tanta teca generen pel propi portal Mèdia.Cat i que tantes ganes ens genera per voler crear, innovar i aportar una fórmula diferent d’enfocar el periodisme a l’actualitat (benvingut sigui), oblidem massa vegades el testimoni que ens han deixat generacions anteriors. M’explico. Sóc el primer que pres per la idea de novetat, contemporaneïtat i sobretot immediatesa he deixat de llegir revistes i publicacions que alguna gent et diria “ah però encara circula?” “era aquella propera a en Pujol o que en Maragall llegia cada matí”…. Revistes i publicacions de fons, de dècades de publicació que mai són destacades més que en àmbits molt reduïts i esferes poc generalistes. Una llàstima. Feina, informació i reflexió acumulada que no té la projecció que de ben segur es mereixeria.  D’aquestes, bona part de les que s’escriuen en llengua catalana les trobareu aquí. O ni això perquè no han tingut un registre tant formal. Algunes d’aquestes publicacions han patit molt la baixada de les subvencions. Però sens dubte, la millor subvenció que poden tenir és que les recuperem de les lleixes i botigues, ens les llegim i les transportem en aquesta xarxa on tanta informació i opinió ens agrada deixar-hi anar. Sense caure en el romanticisme fàcil, fora bo que cridéssim: recuperem “les nostres revistes”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s