9 Notes breus sobre la data i la pregunta

72 hores després de la fotografia a Palau de la Generalitat, havent aconseguit fer reposar el cervell uns minuts i amb una pausa necessària, he escrit les meves 9 Notes sobre la data i la pregunta.

Així, a la pregunta de què em sembla la pregunta i la data anunciades el dijous 12 de desembre vora les 14 hores al Palau de la Generalitat pel President de la Generalitat i els portaveus del principals partits democràtics de Catalunya? Responc.

Em sembla molt bé per les següents raons:

1. Ens situa més a prop de la resolució del conflicte: L’anunci posa els propers 11 mesos com el camp de batalla (quasi) definitiu del conflicte històric i latent existent entre el poble català i l’Estat espanyol. Tenir data fixada i voluntat anunciada de fer la Consulta el proper 9 de novembre és un pas més, i dels importants, cap a l’inevitable xoc de trens entre la legitimitat democràtica catalana i la legalitat frenopàtica i inquisitiva de l’Estat. Una condició necessària per assolir la independència.

2 Aguditza les contradiccions de l’Estat. Democràcia vs immobilisme: En un moment de crisi democràtica i de legitimitat d’un Estat espanyol en fallida, l’anunci de la data i la pregunta mostra l’Estat espanyol tal i com és: una estructura política lligada a l’herència del franquisme que mai ha estat capaç de democratitzar-te en el marc del context Europeu. Ens situa, inevitablement, a nosaltres a la barricada de la democràcia i els drets humans i a ells en el de la repressió i el “No” permanent. I ho internacionalitza tot plegat. (Molt recomenable l’article d’en Manuel Delgado)

3. Aquell segon en el qual tothom ha d’estar d’acord. En David Fernàndez ho explicava molt bé en el debat d’investidura ara farà un any. Hi ha d’haver un moment, pocs segons, en què totes les forces democràtiques han de donar-se la mà per fer realitat l’anhel del dret a l’autodeterminació del poble català. La resta de minuts són per la batalla política i ideològica. I així ha de ser. No ens confonguem. I així va ser. Foto i posicionament de consens amb crítiques i valoracions col·lectives diferenciades. Lideratge compartit.

4. La veu del carrer. Un canal democràtic per dur-la a terme.  Ha costat i molt que es convoqués la consulta. Especialment per les reticències de la dreta més autonomista i l’esquerra federalista (de debò) per organitzar allò que fa un parell d’anys que el poble català ha demostrat al carrer i a les urnes que vol i que l’esquerra independentista fa 40 anys que reclama: un referèndum sobre la independència. Benvingut sigui el canal que porta allò que exigim al carrer a les institucions de govern. Tant de bo passés amb tants altres punts (educació, sanitat,…)

5. Depèn de la gent que tot continuï (quan arribi el bloqueig). Aquest és un procés que ha sorgit dels veïns i veïnes de les nostres escales. Ja podeu comptar que ben pocs dels de la fotografia de dijous tenien previst en la seva agenda política haver de convocar res més que els seus òrgans de partit. Però si l’han fet és perquè aquest és sobretot un projecte d’il·lusió col·lectiva, de demostracions i manifestacions diàries, de dignitat d’un poble. I quan arribi el bloqueig espanyol, que arribarà, oi tant que arribarà, tindrem la sort que els protagonistes  no són els de les fotografies sinó una societat civil i moviments socials que volen la independència, segurament, perquè res continuï igual. De fet, de nosaltres depèn que puguem lligar l’autodeterminació a un autèntic procés constituent del poble català. I aquesta és una molt bona notícia.

Em sembla menys bé per les següents:

6. La pregunta és un aixopluc amb goteres. La immensa majoria de l’independentisme volia la pregunta lògica de qualsevol referèndum d’autodeterminació. La “pregunta escocesa”. La finalment proposada genera massa i múltiples interpretacions. Queda camí per recórrer fins el 9 de novembre, però la pregunta és avui encara un vesper del qual caldrà saber-ne sortir. Cert és que també podia haver sigut pitjor. Caldrà fer una campanya molt clara i ferma per mostrar les debilitats de l’opció “Sí, No” i la potencialitat del “Sí, Sí”. (Recomano llegir article de l’Andreu Barnils d’avui.)

7. La data ens allunya de la “Champions”. La setmana bona per fer la nostra consulta era la prèvia al referèndum escocès. No he sentit gaire quins arguments s’han utilitzat per desestimar-la, però aquella és la setmana en què a Europa es parlarà dels drets dels pobles, de l’autodeterminació i hagués estat bo ser-hi. Com la setmana en què hi ha les dues semi-finals d’una competició esportiva i tothom en parla. Amb la decisió presa, haurem de ser molt bons per aconseguir posar el focus de les càmeres del món a Catalunya el 9 de Novembre i fer que no mirin tant a Berlín, Washington o Pequín.

8. Seguim encara amb el procés que mira a “Palau”. Els grans processos d’emancipació popular a la història de la humanitat han centrat més l’acció en el carrer que no en els Palaus. Cal evitar la dependència sentimental i política d’escenes com la de dijous perquè el procés avanci. La societat civil ha d’impulsar, mobilitzar i fer-nos anar a so de xiulet. I nosaltres ser els primers de fer que tot plegat sigui així. Perquè ja sabem que a palau, i més tenint qui mana, les coses van molt lentes. I la democràcia té pressa.

9. Seguim sense ser capaços de plantejar res en clau PPCC. I aquesta és una errada nostra. Nostra vull dir dels independentistes històrics, dels que defensem el projecte polític  d’uns Països Catalans per un futur més proper que mai. És hora que ens posem a treballar en estructures útils i definitòries del país que volem. Si no ho fem, si no ho visualitzem, poc podrem fer per treballar i presentar els Països Catalans a les persones amb qui compartim l’escala de veïns. I recordem que ells són els autèntics protagonistes de la història.

Aquest tema mai és breu…

Anuncis

3 thoughts on “9 Notes breus sobre la data i la pregunta

  1. Jo penso que, malgrat les deficiències, és un esdeveniment històric. Si votem, com estic convençuda que sortirà que si, la independència quedarà definitivament legitimada…i si no ens deixen votar (que sembla és el que pretén el sr. Rajoy) la foto del ciutadà català, pacífic i democràtic, amb les forces d’ocupació negant-li el seu dret a vot, donarà la volta al món i espero que, davant aquesta situació dictatorial, la comunitat internacional ens recolzi i puguem declarar la independència amb un mínim de garanties! Magnífiques les teves reflexions!!!

  2. Sobre el punt 7: crec que Mas va dir que calia evitar fer-la al setembre per evitar possibles recursos al TC en plenes vancanes d’agost que minvin la capacitat de maniobra del govern català. A l’agost és més fàcil actuar amb nocturnitat i traïdoria, com es va demostrar quan el PSC i el PP van canviar la constitució per ordre de Merkel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s