Les 14 que voldria veure

Són dies de resums, de projeccions i de perspectives globals. En parlem als dinars familiars, mentre fem una quina o sortint a fer aquella infusió que ens fa pair. Que si l’any ens ha deixat A, que si brindem i alcem la copa perquè al 2014 passi B o que si en Wert  només mereix fer vida a Can Pere Botero com bé apunten els Pastorets de Girona.

En un context així, no me n’he pogut estar i m’he proposat deixar escrites quines són les 14 imatges que m’agradaria veure aquest 2014. 14 instantànies positives que ens acostin a propòsits tant necessaris com la igualtat entre les persones, les llibertats, la fi de les injustícies, de la corrupció,  de l’estafa de les elits econòmiques i polítiques catalanes, europees i mundials,..

1. Urnes. Autodeterminació:
Aquest 2014 ha de ser el d’autodeterminació de Catalunya. M’agradaria que el 9 de novembre, independentment de quina sigui la voluntat de l’Estat, els catalans i les catalanes votéssim en un referèndum sobre la independència del país. Senzill. Net. Democràtic. Urnes versus repressió i policia. Urnes on el poble expressi quin ha de ser el futur polític del nostre poble. Un referèndum que s’haurà guanyat des del carrer i impulsat per la societat civil. Un referèndum del qual esperem que en surtí un SÍ.

2. Acampada massiva a la Ciutadella. La primera imatge només serà possible si ve acompanyada de grans i novedoses mobilitzacions populars. Una vaga general per l’autodeterminació? Per què no?  Jo m’imagino, però, una acampada massiva a la primavera quan el Govern espanyol prohibeixi el referèndum. On? Crec que el Parc de la Ciutadella de Barcelona, tot i que podria arribar a quedar petit, podria ser un gran emplaçament.

3. Assemblea d’electes dels Països Catalans. És hora de posar fil a l’agulla a la voluntat de molts de fer que aquest sigui un procés cap a la independència que inclogui la resta de territoris dels Països Catalans. La fòrmula senzilla, però efectiva, és anar bastint un contrapoder representatiu d’arreu del país des d’on s’estudiïn, es treballin i es coordinin iniciatives de Països Catalans pels propers anys. Data i lloc? El 25 d’abril en algun indret del País Valencià seria una bona ocasió.

4. El carrer tomba les lleis de l’avortament i de la seguretat. Els dos míssils de combat llançats pel govern espanyol en les últimes setmanes generen i generaran tal rebuig que és de lògica pensar que al carrer, la mobilització popular aconseguirà aturar les agressions a les dones (la llei de l’avortament) i a tota la ciutadania (la llei de la seguretat). Una primavera que ho aturi tot. Esperem-la. Provoquem-la.

5. El carrer tomba Rajoy i atura la Troika.Segurament la imatge més difícil de trobar. Però tenim 365 dies i molta energia i il·lusió acumulada per fer caure un Govern corrupte, conservador i que ataca dia a dia la vida de les classes populars del nostre país. I ho fa, agafat, com a mínim, de la mà de la Troika i les polítiques monetàries i financeres que promouen la salvació de bancs i responsables de la situació mentre condemnen treballadors i famílies a la misèria absoluta. Canviar la lògica. Com un mitjó. Capgirar-ho tot.

6. Girona trenca amb la monarquia. Després d’anys de seguir l’estela de la casa Borbònica i coincidint amb el moment polític del país, el juny, poc abans del lliurament dels premis de la Fundació Príncipe de Girona, Girona i els seus representants fan un pas endavant i renuncien a perseverar en les relacions amb la Casa Reial fins que el procés d’autodeterminació no s’hagi enllestit. Es retira el quadre “reial” de la Sala de Plens, es demana a Felip de Borbó que no utilitzi el nom de la ciutat i es fa una aposta per la ciutat republicana. Cosa de tots, pressionar als grups municipals.

7. Girona recupera la força dels barris. En dos anys, la ciutat ha guanyat en protagonisme mediàtic. Tanmateix, ja fa anys, que els respectius equips de govern proven de desactivar els barris, la gent i les seves mobilitzacions en pro de la bellesa, la casa de nines i el sobresaturat centre de la ciutat. Els recursos continuen estant desequilibrats i cal, i esperem que passi, que els barris recuperin protagonisme, el jovent i la força del fora cap a dins.

8. La PAH consolida la seva victòria. Del 2013, una de les millors imatges ha estat la victòria, en quasi tots els sentits, de la PAH. Per tant, per aquest 2014 tan sols espero seguir gaudint d’aquestes victòries, participar de les que pugui i que s’aconsegueixi allò que em sembla un dels drets més humans que hem de poder exercir, el de l’habitatge. Sense fisures. Sense excuses. Ningú sense sostre. Ningú en la pobresa.

9. Arnaldo Otegi surt al carrer. Sense gaire res més a explicar. Una de les persones que més ha fet per la pau al País Basc fa temps que hauria de poder fer política de forma lliure. Convençut que aquest 2014 sortirà de la presó de Logroño. I passaran molts més fets que segur que faran avançar el procés basc cap un camí de solució política democràtica i acordada pels mateixos bascos i basques.

10. Les primaveres àrabs retornen amb força. Les múltiples intervencions exteriors i aliances perilloses, en alguns casos amb l’islamisme conservador, han portat les primaveres àrabs a situacions gens òptimes. De l’energia del jovent àrab i la voluntat de canvis que han expressat en múltiples ocasions, seria bo que en sortissin noves mobilitzacions que remoguin les estructures i plantegin ruptures amb els respectius status quo.

11. L’Europa popular sorprèn. En any d’eleccions al Parlament. Amb molts canvis i propostes a nivell Europeu i en plena crisi, el projecte econòmic a nivell continental pot fer viratges considerables. Alguns alerten la potència de l’extrema dreta. Aquesta és una imatge que no desitgem veure i que caldrà combatre. En canvi, una vaga general europea, un bon resultat de les forces populars a les eleccions del maig i accions coordinades seran molt benvingudes. Disposat a viatjar. Disposat a mobilitzar-nos. I parlant de sorpreses, posats a desitjar imatges, que els Escocesos guanyin el referèndum.

12. S’inicia un projecte comunicatiu i audiovisual de Països Catalans. Penso en una reformulació de TV3 o en un nou projecte que alguna ment privilegiada m’agradaria que es plantegés. Sense Canal9, amb IB3 al límit i amb les mancances comunicatives dels mitjans del Principat pel que fa a la visió del país, fora bo que un nou projecte aparegués del no res,si fes falta, a nivell audiovisual, especialment, per treballar i plantejar l’actualitat informativa i el periodisme crític a nivell de Països Catalans.

13 i 14. Les dues darreres imatges les deixo perquè sigui el poble, l’espontaneïtat i l’espurna que tenim com a catalans i catalanes qui les defineixin. Estaré expectant. I amb moltes ganes d’endur-me bones sorpreses  perquè sempre i també per aquest 2014 el millor desig és que sigui el poble qui ordeni i els governants qui acatin. Bon any.

Advertisements

One thought on “Les 14 que voldria veure

  1. Possible 13 i 14. Que tots els ciutadans de les Comarques Gironines ens solidaritzem amb els pobles afectats per la MAT i ens mobilitzem per aturar aquesta anèssima agressió al territori.
    En aquest sentit, que la Consulta Popular sobre la MAT organitzada per No a la Mat de la Selva a Farners, Riudarenes i Sils sigui tot un èxit de participació i permeti parlar de tu a tu amb els cretins de REE.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s