Ai, els matisos

Article publicat al diari digital Tribuna.cat

Un dels avantatges que el procés cap a la independència el lideri el poble i no els gestors polítics és que certes dinàmiques enquistades del parlamentarisme català dels darrers 30 anys queden arraconades. I m’explico. Tots som conscients que si volem exercir el dret a l’autodeterminació hi haurà d’haver moments, espais i imatges d’unió entre actors polítics de tradicions i presents molt diversos. Un va ser el de l’anunci de la data i la pregunta. Un altre serà quan tinguem el No reiterat però definitivament oficial de l’Estat. I finalment, i segurament el més important, el moment en què plantegem com preguntem i exercim la consulta que el poble Catalunya ha reclamat massivament al carrer i a les urnes. Dit d’una altra manera: com i quan desobeïm.

En aquests moments caldrà unitat i força. Sens dubte. El poble l’exigirà. Són i seran les respostes a l’embat antidemocràtic de l’Estat. Enmig d’això, però, i com a poble divers que som hi ha d’haver les expressions de matisos. I els hem de viure amb normalitat democràtica perquè així es viuen al carrer. Sense por. Ni el pressupost tindrà el suport de tothom, ni les polítiques públiques d’un govern presidit pel centre-dreta ni, com es va veure la setmana passada, les vies mortes com la del 150.2 poden tenir un suport del conjunt de l’independentisme.

Perquè també hi ha independentistes que tirarien avui, ara, ara mateix, pel dret. Però no ho fan. S’esperen. Aguanten i deixen que els no convençuts, els que van pactar la Transició busquin, una vegada més, un camí pel carrer de San Jerónimo de Madrid. I quan tornin serà, llavors, sí, el moment de fer el pas endavant plegats. És qüestió de matisos, no del fons de la qüestió.

Perquè si hem decidit deixar la llar dels pares, alguns ho explicaran i d’altres no, però el més important és que ens posem d’acord per decidir quin dia traspassem la porta amb les maletes ben fetes. L’entremig, el procés, el com cadascú arriba a fer el pas, sempre que sigui per fer el pas, deixem que es visqui amb normalitat. I posem-ho en valor perquè a prop del Manzanares ho voldran girar contra nosaltres. Talment com s’ha fet sempre als barris, carrers i viles del país. Amb serenor, humilitat i generositat. I torno al principi: si així és com es funciona fora de les institucions, benvingut el procés que es lidera als carrers. Flexibilitat i estratègia. Recordeu. Per aquest 2014, flexibilitat i estratègia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s