I diuen que en fem 30

A l’Albert, en Ferran, en Santi i tota la patuleia Migdia-Sobrequés

Ja en fa molts que ens espolsàvem la sorra en aquell pati etern de l’escola pública Migdia, de Girona.  Corríem com guineus i ens amagàvem de “La banda” on els grans hi feien coses de grans. O això ens pensàvem. Apreníem a multiplicar, a llegir, a xutar la pilota de plàstic i a tenir una sana competència amb els de “B”. Érem nens dels 80. Amb aquells xandalls horrorosos, les  bales, els cromos, les fotocòpies de Bola de Drac i les excursions a “Catalunya en Miniatura”. Custal, Casadevall i Quadrado. Les tres mestres i aquells crits que les obligàvem a clavar-nos. I els macarrons, les primeres nòvies i aquell viatge a Salou quan tot just ens sortien els primers pèls d’un desastrós bigoti. Ferran, tu encara eres al Verd.

I llavors al Sobrequés. Ara sí, junts. Molts més. A, B, C i fins a E a Batxillerat. Com si fóssim grans. Com si fóssim res més que simples adolescents amb moltes ganes de menjar-se el món. Tardes de joc d’ordinador, d’agafar la primera cigarreta, porret o un “esprai” per anar fer pintades. Amb la política, la música, l’escoltisme o l’esport. Cadascú amb les seves dèries. Descobrir els racons més inhòspits de la ciutat, aclocar els ulls després de les primeres “canyes” i esperar que alguna noi/a ens cardés una mica de cas. I tot plegat en un institut, lluny d’estigmes, amb gent tant diversa com és la nostra ciutat. De Font, de Sant Pau, de l’Eixample, de Montilivi, Sant Narcís o Girona 2. Múltiples orígens, sexes, classes, llengües i somriures, aprenentatge comú. Com ha de ser. Com hauria de ser.

I de sobte un vespre, quan ja ens diuen que ens posem el 3 a l’esquena, ens trobem a una plaça de Gràcia de la qual no ens posem d’acord ni amb el nom. Però les “O” de Girona es mantenen. I les històries. I els records compartits.  I ja ens poden anar dient que ens fem grans, vells, i arrugats que totes les nostres històries dels 80 i 90 quedaran aquí, allà, on vulguem. Perquè d’esperits lliures, crítics i inconformistes en som un bon tros. Una abraçada!