24 hores en el món del NO

A en Jordi, un pencaire com pocs

Arribàvem a Atocha. Sol d’estiu i poques expectatives. Sabíem que el NO seria la tònica del dia. Madrid, com sempre, capital. Taxi, hotel, Congreso de los Diputados. Fortalesa del segle XIX. Policies que s’assemblen més als funcionaris descrits per Mariano José de Larra que al servei de proximitat teoritzat pel nostre segle. Circ del segle XXI. Voltes i més voltes. Llistes en què hi som i llistes en què no hi som. Edificio “nuevo” i edificio “viejo”. Periodistes. Molts periodistes. I una bossa amb xapes i fulls volants que portem la delegació d’Un País Normal. Atureu màquines. El policia considera que les xapes i els fulls volants no poden entrar a l’edifici del costat del de l’hemicicle, del dels lleons, per entendre’ns. Una estona de debat. Nosaltres, arguments. Ells, curts de mires. Requisat i ja ho recollirem a la sortida previ avís, és clar, a l’inspector en cap de l’operatiu.

Ja som asseguts a la sala Sagasta. O a la sala Cànovas. Ara no ho recordo. En tot cas, “referents” de la “democràcia” espanyola. A punt per escoltar en Turull, la Rovira i l’Herrera. Alguns bons arguments, malgrat els nervis i el moment. Especialment d’en Joan Herrera. També en trobo a faltar d’altres, d’arguments, però ja sabem que a les tribunes no tothom ho vol dir tot. I molt menys ho vol tot. La resposta ve ràpida, sense contemplacions i amb el NO més gran que podia existir. Ni matís, ni Constitución, ni patates amb vinagre. Passen l’apisonadora. Amb un públic comparable al del qualsevol camp de futbol anglès, Rajoy, Rubalcaba y Díez fan diferents papers de l’auca per cloure que ja podem manifestar-nos, votar, cridar, expressar, somniar,… que el que passi al nostre país només ho poden decidir ells. Mentalitat colonial. Ni tan sols el conjunt d’habitants de l’Estat poden dir-hi la seva; ho han de decidir ells i punt: les mateixes elits que fa 150 anys que condueixen la política espanyola. Hi posen paraules boniques. Poques, aquesta vegada. Juguen brut. Em recorden aquell “no és que no” que no ha convençut mai a cap nen, els més sincers, d’arreu del món. Ja s’ho faran.

Set hores de NO permanent barrejat amb insults, desqualificacions i un baix to democràtic a excepció de les formacions de les nacions perifèriques i d’Izquierda Unida, que va defensar la seva opinió sense que poguéssim sentir el seu secretari general. No en sabem el motiu.  A la zona de convidats, mentrestant, els NO també hi són. Menys transcendentals, però  moviment restringit, vigilància i recinte emmurallat. I a fora, crits de grups feixistes contra Catalunya. Les hores passen i allò cada vegada s’assembla més a una pel·lícula de Berlanga. I en aquest film hi són tots: Pepe Blanco, Manuel Chavez, els jovenets tecnòcrates que aspiren tan sols a conservar la feina encara que sigui a costa de perdre els principis,…

Sortim a les 23h d’allà. La sensació és clara: aquell edifici no ha estat casa nostra. Ni dimarts ni cap dia des de fa dècades. San Jerónimo representa el segrest de la sobirania. No només del poble català, com bé es va comprovar dimarts, sinó també del conjunt d’espanyols i d’espanyoles. És la reproducció en ple segle XXI d’un castell ple de nobles medievals. Lluny. Ben lluny. No en vull saber res d’allò. I m’esgarrifa pensar que els mitjans i les elits catalanes continuen demanant que es negociï amb allò. Fuig, siusplau. I anem fent via perquè la independència serveixi també perquè no reproduïm ni un d’aquests tics que vam tastar dimarts a Madrid.  Estic ben convençut que el cambrer que em va servir l’última canya prop del Teatro Real pensa exactament el mateix.

Advertisements

One thought on “24 hores en el món del NO

  1. Potser és una mica inexacte quan dius “ni Constitució’ sense matís i ressaltes poc la ‘trilera’ pocavergonya que gasta el PP. Al Congrés Rayoy va arribar a ‘concedir’ que hi havia la porta oberta de la reforma de la Constitució i cap més, per tal de mostrar la seva proverbial ‘disposició’ al diàleg. Just al matí següent quan alguns s’aventuraven a burxar la ‘Nova Via Rajoy’, Cospedal marcava territori PP i negava també aquesta possibilitat i…que “Mas ho ha entès al revés! Ara no hi ha consens”…Volent dir que manin o no manin ja s’encarregaran prou que no n’hi hagi. No, no i… NO.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s