Avui som 26 d’abril. Ahir n’érem 25. 40 anys de la revolta popular dels clavells a Portugal i 307 anys de la derrota d’Almansa. Victòria i derrota en la història de les classes populars europees. Aniversaris que arriben en ple 2014, xifra quasi deïficada per molts catalans i catalanes. Any clau. Com ho devien ser aquell 1707 al País Valencià i el 1974 a la terra de “Grandola vila morena” (Llegiu l’amic David). La pregunta sembla evident: com fer el com perquè enguany acabem el desembre repartint clavells i somriures al carrer i no abaixant el cap i amb una Xàtiva en cendres.
Com? Un com d’heterodòxia i permanent mutació però amb una estratègia molt clara que ara mateix és poc visualitzada per la majoria de la gent. L’exemple el teníem aquest Sant Jordi on molta gent expressava dubtes sobre els escenaris que s’obren i fins i tot es preguntaven si tot plegat haurà estat simplement una aventura literària. El camí, doncs, a punt d’iniciar el mes 5 de 12 d’aquest 2014, sembla poc acurat. Opac. I el pitjor de tot és que aquesta opacitat s’ha combinat amb el relat que l’acció popular als carrers no és necessària. Error polític.
Algú realment està convençut que la plena independència pot arribar amb una estratègia basada únicament (o això sembla) en unes eleccions europees amb poca participació, una sola mobilització, posem-hi l’11 de setembre i una consulta que alguns semblen voler dilatar o simplement ni fer? I tot mentre els aparells dels partits semblen més preocupats per les municipals del 2015 que per fer un cop de timó aquest 2014. Som conscients que aquesta suma no dóna el resultat desitjat? Malauradament, pensaran alguns. Afortunadament, pensarem d’altres. Perquè aquí parlem d’una autèntica V popular, de totes, que ens porti a un procés d’arrel tant democràtica que impossibiliti qualsevol pacte entre partits i elits.
I arribem a maig. Un mes en què cal canviar de rasant. De plantejament. Queden menys de 200 dies per la consulta que ha de servir per trencar amb l’Estat i car virar l’estratègia. Del passiu a l’actiu i no parlem pas d’un compte de resultats. Si volem que el 9 de novembre sigui l’acció política més important que ha fet el poble català en 40 anys cal que activem l’engranatge popular des d’avui mateix. Amb l’empenta que veurem als carrers de València, amb el record d’aquell poble que enderrocava la dictadura portuguesa de Salazar, amb la força dels treballadors i treballadores que ens manifestarem dijous primer de maig, amb el multireferèndum i amb el dia a dia, de despertador a despertador. Despertant, de fet, consciències.
Un maig a raig que ens desperti, ens faci entendre que no podem jugar només una carta, que som a 200 dies, que si no som nosaltres ningú ho farà per nosaltres, que n’hi ha molts que s’han quedat pel camí però que encara n’hi ha més que gaudiran de poder veure i viure aquest nou escenari. Constància, fermesa i convicció. I estratègia. I recuperar el ritme de pilota al nostre equip. Qualsevol dilatació serà el principi del pacte. I sinó, llegim la història.
"Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu" 