Més és menys?

Article publicat a Media.cat

Aquest havia de ser un article crític amb la informació que ens ofereixen els mitjans de comunicació catalans. I ho serà malgrat no pugui estar de començar cridant i bramant que “TV3 no es toca” i que la lluita pel marc comunicatiu propi, públic i de Països Catalans és i continua essent una barricada que no podem abandonar.

I així ho penso encara que molts matins quan m’aixeco i miro mitja hora sencera de 3/24 per posar-me al dia de què i com tenim el panorama, em vingui sempre al cap si no ens estem excedint amb la cultura del “més, més i més”. És a dir, la mateixa cultura que ha portat al cataclisme social i a l’efervescència del capitalisme en el seu rostre més ferotge transportada al món de la comunicació.

Així, sembla que si a la Fira X, el corredor Y o l’esdeveniment Z no són més en quantitat de persones, recursos, vendes, assistents,… que els seus “competidors” d’espai en el temps, o que la seva edició anterior no puguin ser notícia. És evident que l’impacte quantitatiu d’una acció és un element a tenir en compte alhora de valorar-ne la notícia. I també ho és el fet que els departaments de premsa juguen i molt amb aquestes xifres (ningú se les creu a hores d’ara, i sinó observem les manifestacions, però es publiquen igualment).

Ara bé, no voleu dir que massa sovint aquest és l’únic o l’element central per valorar o presentar una notícia? Fixeu-vos-hi. Al 3/24, dilluns era dia de valoració del Saló del Còmic, de l’impacte dels creueristes a les botigues de Barcelona, del Rubicub, com a joguina més venuda de la història i tot sempre “més i més i més”. I el Temps de Flors, els que som a Girona, segur que sentirem més de la mateixa història. Números, números i números que, massa vegades, buits no volen dir res.

Fa anys que patim una recessió i una crisi capitalista i democràtica galopant, però el periodisme continua abrandant sempre el “millor que l’any passat”. Acríticament; sense buscar altres fórmules de presentar notícies que vagin més enllà d’unes xifres que popularment fa temps que són qüestionades i molt poc versemblants. És una fletxa de verí a la rigorositat dels mitjans. Potser, però, haurem d’expressar-ho 200.000 periodistes per  aconseguir que tots plegats hi comencem a reflexionar.

Que la campanya no segresti la política

Article publicat el divendres 9 de maig a Tribuna.cat

Vénen 15 dies que tornarem al vell relat de la política dels grans escenaris. Estem en plena campanya per les eleccions europees. Declaracions diàries dels mateixos. Poques novetats i relats marcats per les quotes dels partits.

Personalment, no tinc clar què faré el 25 de maig. El ventall és obert, però sí que tinc clar que ens equivocaríem si tots plegats ens aboquem simplement a la dinàmica electoral dels partits.  El 25 votarem (o no), però ens queden 16 dies on de feina, pels que no som els activistes de partit en aquestes eleccions, la majoria de catalans, ens en sobra. Exemples ràpids d’espais que conec, però senzills i fàcilment ampliables en aquesta construcció comuna que anem edificant aquest 2014.

Primer: un multireferèndum per reivindicar la participació política i la democràcia més enllà de les institucions. Segon: continuar participant en les accions per aturar desnonaments i denunciar l’estafa dels bancs de la mà de les PAH (Gràcies Ada). Tres: difondre les informacions poc sabudes i molt amagades al voltant de les opacitats de la Unió Europea i del seu funcionament lobístic i de seguidisme dels grans mercats.

Quatre: participar de les múltiples campanyes pel referèndum i la independència que el país està arriant amb una mobilització popular de dimensions que ens ha de dur a exercir l’autodeterminació el 9N. Cinc: defensar allò tant bàsic com les municipalitzacions del servei de l’aigua i l’accés als serveis de forma universal i pública. I sis, però no per això menys important, lluitar contra les opressions diàries nascudes del patriarcat i defensar l’alliberament de gènere i LGTB. 6 àmbits on poder posar forces aquests 15 dies i els mesos que mai s’acaben.6 àmbits a tenir presents sempre.

Vénen 15 dies que tothom pot quedar fart de la política de l’escenari. Però no ens confonguem, la política la fem diàriament i és un espai de tots i, especialment, perquè recuperem entre tots. Jo he deixat sis idees per anar fent, amb ganes, il·lusió i per reivindicar que les lluites anònimes, locals i sectorials poden acabar essent tant o més efectives que els grans mítings i les paraules que sentirem aquestes dues setmanes. I sinó mirem què ha passat amb les bales de goma. El 25 de maig serà un dia important, segur, però junts podem fer que la resta de dies ho siguin encara més. No deixem que ningú ens segresti cap paraula. Bona campanya.