Més és menys?

Article publicat a Media.cat

Aquest havia de ser un article crític amb la informació que ens ofereixen els mitjans de comunicació catalans. I ho serà malgrat no pugui estar de començar cridant i bramant que “TV3 no es toca” i que la lluita pel marc comunicatiu propi, públic i de Països Catalans és i continua essent una barricada que no podem abandonar.

I així ho penso encara que molts matins quan m’aixeco i miro mitja hora sencera de 3/24 per posar-me al dia de què i com tenim el panorama, em vingui sempre al cap si no ens estem excedint amb la cultura del “més, més i més”. És a dir, la mateixa cultura que ha portat al cataclisme social i a l’efervescència del capitalisme en el seu rostre més ferotge transportada al món de la comunicació.

Així, sembla que si a la Fira X, el corredor Y o l’esdeveniment Z no són més en quantitat de persones, recursos, vendes, assistents,… que els seus “competidors” d’espai en el temps, o que la seva edició anterior no puguin ser notícia. És evident que l’impacte quantitatiu d’una acció és un element a tenir en compte alhora de valorar-ne la notícia. I també ho és el fet que els departaments de premsa juguen i molt amb aquestes xifres (ningú se les creu a hores d’ara, i sinó observem les manifestacions, però es publiquen igualment).

Ara bé, no voleu dir que massa sovint aquest és l’únic o l’element central per valorar o presentar una notícia? Fixeu-vos-hi. Al 3/24, dilluns era dia de valoració del Saló del Còmic, de l’impacte dels creueristes a les botigues de Barcelona, del Rubicub, com a joguina més venuda de la història i tot sempre “més i més i més”. I el Temps de Flors, els que som a Girona, segur que sentirem més de la mateixa història. Números, números i números que, massa vegades, buits no volen dir res.

Fa anys que patim una recessió i una crisi capitalista i democràtica galopant, però el periodisme continua abrandant sempre el “millor que l’any passat”. Acríticament; sense buscar altres fórmules de presentar notícies que vagin més enllà d’unes xifres que popularment fa temps que són qüestionades i molt poc versemblants. És una fletxa de verí a la rigorositat dels mitjans. Potser, però, haurem d’expressar-ho 200.000 periodistes per  aconseguir que tots plegats hi comencem a reflexionar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s