Monarquia. Legitimitats. Girona 2007-2014.

Corria el setembre de 2007 quan el rei espanyol d’aquell moment, Joan Carles I, va visitar Girona. La ciutat va viure aquell fet entre el somriure dels grans poders i de bona part del ple municipal, la indiferència i la indignació popular davant les retallades de llibertat de moviment i expressió d’aquell dia i la crítica més explícita d’uns centenars de persones que es van concentrar el matí al carrer Emili Grahit i a la tarda a la Plaça del Vi. Va ser en el transcurs d’aquesta segona concentració que l’Enric i en Met van realitzar una acció simbòlica consistent en cremar una fotocòpia amb la imatge de Joan Carles I i Sofia, una parella que des del seu pacte amb el dictador Franco han aconseguit convertir-se, segons la revista Forbes, en les 134 persones més riques del món.

L’endemà, l’anomenada “caverna espanyola” es movia, assenyalava, insultava i iniciava un procés de criminalització cap als dos activistes i, especialment, cap a l’independentisme català. Llavors, molts encara eren de l’Estatut de les meravelles. I els fets es van succeir de forma molt ràpida: l’Audiencia Nacional espanyola comença una investigació, els Mossos d’Esquadra hi col·laboren, els dos activistes han d’anar a declarar, els mitjans i la gran majoria de partits catalans giren la cara cap un altre costat, i 400 gironins/es responen al procés judicial solidaritzant-se amb els imputats cremant una fotocòpia similar a la cremada el 13 de setembre a la mateixa Plaça del Vi. I l’Audiencia hi torna. 20 persones més citades a declarar, totes a Madrid, en moments diferents per dificultar-ne la logística. En sóc un d’ells. Autobusos, furgonetes i milers de quilòmetres i hores de son robades. Però la resposta popular, no només a Girona sinó també en molts indrets dels Països Catalans, és espectacular. En un any, desenes d’actes, xerrades i concerts permeten denunciar el procés polític contra l’independentisme català per haver-se atrevit a “tocar” la monarquia aquella tardor de 2007 quan la immensa majoria li feien el joc en tots els sentits possibles. Fins i tot, molts republicans. Ho vam viure aquells mesos.

Un any després, havent patit la discriminació lingüística en territori “Audiencia”, la repressió i el maltracte de la policia espanyola i haver-hi deixat molts esforços, la campanya “Jo també cremo la corona espanyola” amb multiplicitat de complicitats va aconseguir que tots els solidaris siguéssim absolts (felicitat indescriptible) i que l’Enric i en Met fossin condemnats a petites multes que sis anys després continuen recorregudes al Tribunal Constitucional.

Si explico tot això no és només per fer un exercici de micromemòria històrica, sinó perquè aquest dijous, quasi set anys després, el rei espanyol tornarà a trepitjar la ciutat de Girona. Ara bé, el context és ben diferent. I no parlo tan sols, que també, que el rei és ara Felip VI, coronat el 19 de juny, el mateix dia que 300 anys abans les tropes del seu avantpassat Felip V cremaven i arrasaven ciutats com Xàtiva i Ondara al País Valencià. Avui en dia, la indiferència de la majoria de gironins i gironines, que s’ha pogut percebre aquests dies, és també un crit silenciós d’indignació davant la parafernàlia d’una corona que ha espoliat recursos públics, s’ha beneficiat dels privilegis reials per interessos estrictament privats com demostra el cas Noos o la fortuna del propi rei, i manté una impunitat política nascuda del corpus de l’herència del general i dictador Francisco Franco.

De fet, la monarquia espanyola, encapçalada ara per Felip de Borbó, és exactament el contrari, les antípodes, de totes les legitimitats que s’han anat bastint des d’aquell setembre de 2007 quan alguns presentaven l’Enric i en Met com a simples eixelebrats. En aquell moment no canalitzades, entre d’altres motius perquè totes les forces polítiques presents continuaven avalant el pacte constitucional nascut de les elits malgrat l’esforç de tants, les legitimitats populars tant a nivell social com nacional no havien estat guanyades amb la força que tenen avui. El procés cap a l’alliberament nacional, com a mínim al Principat de Catalunya, ha assolit victòries inimaginables fa set anys i és a punt de portar els catalans i les catalanes a decidir el seu futur en un referèndum. I en l’àmbit social, l’esmena a la totalitat del sistema econòmic capitalista així com de les estructures institucionals i econòmiques que el garanteix al nostre país compta avui amb el suport majoritari de la població gironina i catalana. És d’aquestes legitimitats, guanyades al carrer i a les quals els partits s’han hagut d’adaptar en només set anys, que neix la convocatòria d’aquest dijous “Cap pacte. Cap rei. El poble català decideix” que sortirà a les 20h de la Plaça del Vi de Girona. La convocatòria vol denunciar la presència de Felip VI a la ciutat però sobretot vol mostrar que el poble ha de poder decidir en tots els àmbits de la seva vida i bastir noves institucions comunitàries que siguin una palanca per la justícia i l’equilibri entre les persones que formem part d’un país que es vol lliure.

En perspectiva, les accions destituents del règim com aquella campanya “Jo també cremo la corona espanyola” eren vistes i analitzades com a estrambòtiques, minoritàries i poc adequades per qui escrivia les columnes del moment. Tanmateix, segurament aquella campanya com d’altres accions com”V de vivienda”, la Plataforma pel Dret a Decidir, el setmanari La Directa, la Plataforma No a la MAT o el Seminari d’Economia Crítica Taifa eren les expressions més clares de l’inici de destitució d’un règim i, conseqüentment, de la constitucionalització de noves pràctiques i realitats polítiques.

Dijous, doncs, cal que siguem molts, milers, a la ciutat de Girona per constatar que totes aquestes legitimitats continuen al carrer, l’espai més important d’exercici de la política. Mentrestant, n’hi haurà que rebran el rei amb honors i somriures, els vassalls, qui, malgrat els discursos de fireta, continuen ancorats en un règim que s’esfondra. Mal els pesi. O no. Fins dijous.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s