Guanyem. Cap fred. Cor calent.

A la gent d’Arbúcies i de Sant Pere de Ribes (i més). Picant pedra des del 1979.

Reflexionar en veu alta al voltant de Guanyem tres dies després de la seva presentació és si més no arriscat. D’un projecte que tot just acaba de néixer sempre és complicat treure’n conclusions que puguin ser sostingudes en el temps. I més en moments com els actuals en què en un mes pot arribar a plegar un cap d’Estat, un cap de l’oposició a l’Estat i el primer secretari del PSC. I tot mentre les enquestes apareixen com una nit de tempesta enmig d’un oceà i algunes veus parlen d’omissions properes de polítics com Duran i Lleida o, fins i tot, Artur Mas. Terrabastall institucional. Sens dubte. Made in 2014.

Tanmateix, sí que m’agradaria apuntar algunes idees, breus, esquemàtiques sobre com està removent el panorama la impugnació feta per Guanyem dijous passat en la seva presentació. A mode d’introducció, dos articles que em semblen imprescindibles per contextualitzar l’afer. D’una banda, l’entrevista que publica Eldiario.es a Ada Colau, portaveu de Guanyem. De l’altra, l’article finíssim de l’Andreu Barnils a Vilaweb que porta per títol, “El preciós Sí-Sí d’Ada Colau”.

Feta la introducció i les recomanacions, és hora d’apuntar quatre idees que aquest cap de setmana m’han estat rondant mentre pensava en Guanyem. Sempre, com dic, des de la distància de no ser una persona activa socialment a la capital catalana però mirar-ne amb atenció tot allò que hi passa. Especialment en l’àmbit polític.

– Guanyem em sembla un artefacte amb una potencialitat immensa per revolucionar Barcelona. Aquest és un fet innegable. Compta ara mateix amb actius i un context que li permeten fer arribar un missatge anticapitalista, de ruptura democràtica a nivell municipal i sobretot de constitució i govern de noves institucions comunitàries al servei de la immensa majoria.

– Guanyem beu  de dues pocions efectives que representen el millor de les apostes polítiques de l’esquerra en els darrers anys i, evidentment, no parlo del govern Tripartit. Penso en el municipalisme de base i rupturista sostingut en el llarg silenci per les Candidatures Alternatives del Vallès i per la CUP a desenes de municipis així com la força dels moviments socials bastits en l’antagonisme institucional (PAH, cooperativisme, centres socials creixents arreu del país i, perquè no, el pòsit de places del 15M) . Fins i tot, m’atreviria dir que Guanyem neix també gràcies a les transformacions que el moviment popular independentista ha aconseguit en la cultura i acció política catalanes des de les consultes del 2009/10. De fet, i és bo, la proposta de compromisos que fan recull molt més aquesta herència política de l’esquerra rupturista que no la pràctica de l’esquerra institucional des de la Constitució de 1978.

– Guanyem, però, també presenta dubtes sobre la gestió de la seva proposta política en clau més organitzativa, interna i democràtica. És a dir, a dia d’avui la decisió d’impulsar el projecte de dalt cap a baix, amb 30 persones conegudes que presenten “la via efectiva” i no fer la proposta des de baix forjant l’estructura a poc a poc genera dubtes en l’àmbit de saber com, qui i per què es prendran les decisions dins de Guanyem. Dit d’una altra manera, com s’articularà aquest nou actor que s’ha presentat no només per influir políticament sinó per governar Barcelona sense caure en els errors que han practicat altres forces polítiques en els últims temps? És aquest fet, el recel cap a un excés de personalisme i dirigisme que pugui dur a antigues aliances i pràctiques de política que no siguin netament transformadores així com, de sobte, centrar totes les energies en la via institucional (i no la por a Ada Colau com insinua Joan Olóriz) la que ha aixecat més recels entre part de l’esquerra i els moviments socials. Interpel·lacions que, vist l’exemple de Podemos amb la seva gran capacitat de mobilització electoral però les seves mancances en l’empoderament des de la base, semblen, d’altra banda, prou lògiques.

– Punt a part mereix l’eix nacional amb el qual una part dels garants de l’opinió pública han qüestionat el projecte Guanyem. L’Ada Colau va acabar amb aquest primer assalt en menys de 24 hores com bé explica l’Andreu Barnils en l’article que incorporo al principi d’aquest text. I ben fet va fer. Excel·lent. Ara bé, aquest primer assalt no treu que Guanyem Barcelona haurà de saber canalitzar l’eix nacional en el seu dia a dia i apostar clarament per la desobediència i per fer de Barcelona, la capital d’un nou subjecte polític nascut de les cendres de l’esfondrament del règim espanyol. Tot i que Guanyem no tingui la independència de Catalunya com a prioritat, la seva defensa, especialment passat el 9N, sí que haurà de ser impol·luta per poder continuar presentant-se com la candidatura que recull els anhels de la ciutadania. I més si les municipals del 2015 s’acaben convertint en la ratificació “constitucional” de la consulta del 9 de novembre.

Guanyem és doncs una impugnació general al taulell previst fins fa poc per les municipals de Barcelona de 2015. Una proposta que engresca, amb moltes potencialitats, però també amb algunes mancances que caldria que afrontés tant aviat com fos possible. Capítol a part mereix la interacció de Guanyem amb partits i moviments que ja existeixen, alguns que vénen desenvolupant propostes molt semblants des de fa temps i d’altres que ara diuen voler incorporar-s’hi. En aquest punt, que parlin les assemblees i decideixin. Mentrestant, benvinguts terrabastalls polítics que obliguen a exercir la política en la seva essència: cap fred per analitzar i debatre i cor calent per emocionar-se i decidir!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s