Ni plega en Duran ni la Parlón és l’escollida

Article publicat a Media.cat divendres 27 de juny

Les darreres “grans” exclusives polítiques que han publicat alguns mitjans han estat que Josep Antoni Duran i Lleida deixava la primera línia política i que Núria Parlón era l’encarregada de “pilotar” el PSC després que Pere Navarro dimitís com a primer secretari del PSC. En ambdós casos, i quan les tintes analítiques ja omplien les columnes, els lectors vam poder descobrir que les notícies i portades publicades no havien estat rigoroses: Duran es manté en la majoria de càrrecs que ostentava abans de la suposada “exclusiva” i Núria Parlon ni tan sols s’ha presentat a les eleccions primàries del PSC.

Els motius per publicar amb atreviment informacions que s’han demostrat no prou contrastades no els puc saber. No treballo en les redaccions informatives i m’imagino que hi devien haver les raons per fer. Potser es tracta tan sols d’errors puntuals fruit de la velocitat en què s’han d’elaborar les notícies avui en dia. O potser és conseqüència d’un error de les fonts informatives utilitzades normalment pels periodistes. O vés a saber. Si algú ho sap, que ho expliqui. Aniria bé.

En qualsevol cas, però, aquests dos episodis bastant consecutius en el temps sí que em fan plantejar dos dubtes que crec raonables. D’una banda, una informació que pot no ser contrastada ha de passar a ser la primera en la jerarquia del dia superant fets noticiables contrastats i públics com va passar, per exemple, el 8 de juny amb l’obertura dels mitjans amb el tema “Duran” deixant de banda la mobilització de milers de castellers pel dret a decidir? De l’altra, els mitjans que han publicat aquestes notícies, posteriorment desmentides, no hi tenen res a dir? No haurien d’avisar els lectors i esmenar els errors comesos? O han d’aparentar normalitat com si res hagués passat?

Els darrers anys han portat la societat catalana a viure una transformació política i cultural que n’ha variat valors i idees. I aquests canvis, que incorporen també un grau de desconfiança més elevat envers els mitjans de comunicació i el món periodístic, haurien de fer-nos reflexionar i dur-nos a ser èticament impecables. Si els polítics han de començar a dimitir, quan toqui, els policies no poden tenir impunitat, mai, i totes les lleis han de ser modificables, quan ja no representin, els periodistes haurem de començar a reconèixer errors. Això ens farà més humans. I de rebot, més comprensibles i veraços. Què més volem? Jo començo a fer la meva llista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s