Capgirar: 1v. tr.[LC] Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre.
Milers de peus. A baix. Que caminen i fan Girona. Que la desperten, la modulen i permeten que la ciutat sigui una espai de vitalitat on poder somriure. Creen, somnien i fan dels nostres carrers una realitat molt més enllà de les institucions, de la “marca”, de la imatge, de la privatització i del parc temàtic que ens venen dia rere dia. Forces, sovint disgregades, moltes. Algunes organitzades: entitats, col·lectius i assemblees. D’altres, atomitzades. D’elles en bevem fa molt de temps. Sense elles, Girona avui seria encara una ciutat grisa, a la mercè dels “patrocinadors” i sense l’espontaneïtat que molts heu fet possible.
La Girona que té un correfoc únic, precursora d’espais com les “barraques” i les Fires Populars, que allibera d’edificis davant la dictadura bancària que desnona veïns i veïnes, que s’esmerça a cada barri per fer una festa major obligatòria mentre es preocupa de no deixar-ne passar ni una a l’opacitat de la Plaça del Vi, que participa, que se solidaritza amb els pobles del món, que omple a vessar la Via Catalana, l’11 de setembre, i rodeja el Trueta pels drets socials i col·lectius, que balla amb en Carlemany i l’Anna Gironella o a les places i carrers amb la música en directe, que es posa la samarreta groga, verda, lila o blava de les reivindicacions d’arreu dels Països Catalans, que vol una ciutat “residu zero”, que viu i pensa amb l’experiència dels avis i àvies i aprèn de la innocència i l’energia dels més petits.
La Girona anònima que fa rodar el molí. Aquella que és motor i engranatge a l’hora. A aquesta li pertoca capgirar la ciutat. Amb ella, activa. Amb ella, al carrer, a les assemblees i exigint una nova política municipal, el gir necessari és possible. És a totes les persones, entitats i col·lectius que se senten part d’aquest motor a qui es dirigeix la proposta de “Capgirem Girona”, un espai unitari per presentar una opció de ruptura de cara al 2015 i a les eleccions municipals. En temps de canvis calen eines, implicació i innovació tant com sigui possible. I fer-ho junts, essent crítics amb aquells que en els últims 30 anys han apostat per fer de Girona exemple de la bombolla immobiliària, de la pobresa, del capitalisme senil i les ordenances del civisme. Una aposta que beu del bagatge de les lluites socials i de la feina institucional feta des del 2011 a l’Ajuntament de Girona. I tot plegat per una Girona que ens empoderi a tots i totes en aquest procés constituent d’una nova República catalana. A totes vosaltres que ja fa dies, setmanes i anys que us deixeu les hores en fer dels carrers i de la ciutat un espai amable, alegre i just on poder conviure, m’agradarà trobar-vos a la 2a Trobada d’Unitat Popular que farem l’11 d’octubre a Girona per definir i impulsar aquesta nova eina d’unitat popular.
Us esperem l’11 d’octubre, però des d’aquesta setmana el procés ja és obert. El 4 de setembre en farem la primera assemblea. La definició, concreció i treball previ per arribar a l’11 d’octubre amb les millors condicions per fer d’aquest nou espai una opció que capgiri del tot la ciutat, que desallotgi els privatitzadors i torni l’edifici de la Plaça del Vi a la col·lectivitat ha començat. I cal que siguem molts, que hi siguem tots. Participa-hi. No facis el mandrós. Depèn de tu. Escriu a info@capgiremgirona.cat
"Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu" 