Un vèrtex constitucional

Publicat a Tribuna.cat el 17 de setembre.

El procés d’autodeterminació que s’accelerava fa 5 anys amb la consulta d’Arenys de Munt i que l’han seguida manifestacions i vies multitudinàries de tots els tipus i els colors ha basat el clam popular en la independència i la concreció política de consens a dia d’avui en la celebració de la consulta del 9 de novembre. A diferència d’altres processos com la reforma de l’Estatut, la Constitució Europea, el Pla Ibarretxe o el Pacte Fiscal, aquest sí que és un procés i una exigència que s’ha bastit de baix cap a dalt.

És a dir, ha sortit de l’organització popular i la demanda col·lectiva que ha exigit execució per part dels electes i representants polítics. Ha tornat la política als seus orígens. La V de dijous passat en va ser l’últim exemple.

I és precisament aquest fet diferencial el que crec que fa irrenunciable organitzar i celebrar la consulta aquest 9 de novembre. És evident que és complicat, que ens hi posaran traves, trampes i amenaces, però la consecució d’aquest procés en paral·lel a l’esfondrament del règim polític del 1978 i les seves fal·làcies (també les autòctones) fan que la consulta sigui imprescindible.

I no ho dic per fetixisme polític ni tampoc per ortodòxia militant, sinó perquè si durant dos anys hem construït un niu no podem esfondrar-lo de sobte i trencar l’enllaç entre poble i política que hem anat bastint. Si el camí del canvi, de l’activació popular, de l’organització i de l’imaginari d’un Estat just, democràtic i de tots s’ha focalitzat en bona part però no única en la Consulta no podem abandonar-lo a les primeres de canvi.

De fet, la consulta no és només un espai de consens entre forces polítiques democràtiques del Principat. És també una eina on centenars de milers de persones hi aboquen la construcció d’un país millor, sense les dinàmiques del 3% del sr. Pujol, amb garanties d’habitatge, salut, educació i justícia social i de gènere. És en definitiva un procés constitucional de primer ordre.

Això és el que reclamaven també la gent del vèrtex: l’Emma i la resta de jovent que van encapçalar la mobilització de centenars de milers de persones. I d’això va precisament la proposta que s’ha anat treballant de baix cap a dalt i que cristal·litza amb aquesta necessitat de ruptura amb l’Estat a través de la força de la democràcia i les urnes per començar a escriure-ho tot de nou. Ens hi posem?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s