Les municipals a la demarcació de Girona: canvi de paradigma?

Publicat a SentitCrític el diumenge 1 de febrer

Enmig de la voràgine electoral que es preveu per aquest 2015, el germà petit dels comicis electorals serà, segurament, el de les eleccions municipals. I més, si les agafem des de la perspectiva del territori i les localitats petites i mitjanes. Poc se’n parlarà més enllà de cròniques a la necessària premsa comarcal. En aquest sentit, em sembla interessant aportar una aproximació als resultats que hi va haver ara fa quatre anys a les comarques gironines i quines perspectives hi ha per aquest maig, quan, en època de transició com la que vivim, hi podrien haver alguns grans canvis.

Les eleccions del 2011: anàlisi general

Ara fa quatre anys, Convergència i Unió mantenia la seva força preponderant a les Comarques Gironines amb uns resultats que milloraven lleugerament els que havia tret el 2007. Així, la formació nacionalista obtenia quasi un 37% dels vots (33,20% quatre anys abans) i guanyava en129 municipis (102 amb majoria absoluta), que representen el 58,7% del total de municipis de la demarcació. Amb aquesta victòria indiscutible, CiU obtenia 926 regidors, 137 més que en els comicis anteriors i recuperava un paper quasi hegemònic que havia estat discutit alguns anys abans amb els tripartits locals. En el segon lloc, hi va haver un empat tècnic, ja que mentreEsquerra-AM va aconseguir obtenir 364 regidors superant per primera vegada el PSC-PM (351), els socialistes mantenien el segon lloc en nombre de vots (56.255) i en tant per cent (19,75%). Així i tot, l’inici del desmembrament del PSC començava a ser una realitat, ja que en una legislatura (2007-2011) havien perdut el 20% de vots i el 20% de regidors. Un descens que també va patir ICV-EUiA, formació que, degut a la incapacitat de mantenir i/o ampliar el que havien sigut les històriques Enteses de Progrés Municipal (EPM), es va quedar amb poc més de 14.000 vots i va passar de prop del 7% de vot a poc més del 5%. Finalment, pel que fa als partits tradicionals, elPartit Popular va mitigar parcialment la seva quasi nul·la presència a la demarcació arribant a superar el llindar del 5% dels vots i assolint 38 regidors, encara que sense tenir cap alcaldia a les seves mans.

D’altra banda, pel que fa a les candidatures més noves en el panorama polític, cal destacar la irrupció de la CUP, que va assolir representació quasi a tot arreu on es presentava, va obtenir 20 regidors i va arribar a quasi el 3% del vot total (0,5% el 2007). Solidaritat per la Independència(12 regidors i 1,1% del vot) o la feixista Plataforma per Catalunya (7 regidors i 0,8% del vot) van viure situacions de creixement similars, encara que amb menys força i presència pública que la candidatura rupturista.

Les eleccions del 2011: les capitals de comarca

Aquesta hegemonia de CiU a les eleccions es va traduir també en una clara victòria del partit conservador a totes les capitals de comarca, excepte a la Bisbal d’Empordà, on Esquerra va guanyar, seguida a poca distància del PSC. CiU és quasi més una marca electoral d’Unió que no de tota la federació en aquesta localitat empordanesa, fet que segurament explica la divergència respecte a la resta de casos. Així, CiU va aconseguir majories absolutes a Figueres, Banyoles,Puigcerdà i Ripoll i molts bons resultats, que li han permès governar, a Girona, Santa Coloma de Farners i Olot. En canvi, el PSC perdia dues de les capitals que havia pogut governar durant una bona colla d’anys com eren Girona i Olot, així com altres localitats importants (Salt, Roses…). De fet, tant els socialistes com Esquerra van patir en bona part d’aquestes ciutats una notable davallada de vots després d’haver obtingut grans resultats tant el 2003 com el 2007. La força de les dues formacions es va mantenir només en pobles grans, en el cas dels republicans (Sarrià de Ter, Vilablareix, Celrà…) i en les ciutats de la Costa Brava, en el cas dels socialistes (Palafrugell, Palamós o Blanes)

Les eleccions del 2011: Girona

Protesta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca durant un ple de la capital gironina /

Mentrestant, a la capital les eleccions del 2011 van significar un gir total a la dinàmica que hi havia des del 1979 (govern ininterromput del PSC) i des del 2003 (l’inici dels governs tripartits amb el suport d’Esquerra i ICV-EUiA). De fet, aquestes tres formacions van ser les que van patir un càstig electoral més fort, ja que el PSC va passar de 10 a 7 regidors, Esquerra, de 4 a 0, i ICV-EUiA, de 3 a 2. Aquest esfondrament el van aprofitar, d’una banda, les forces conservadores de la ciutat, amb increment notable de regidors de CiU (de 6 a 10) i el PP (de 2 a 3) i, de l’altra, la sorpresa de la jornada que va ser la CUP que, per primera vegada, va aconseguir representació al consistori amb 3 representants.

Aquests resultats han significat un canvi en la línia política de la ciutat, ja que han permès una aliança tàcita i continuada del CiU amb el PP, primer, i amb les restes d’un PSC trencat en bocins, tot seguit. Tot plegat ha afiançat un govern fort a la ciutat, malgrat la minoria convergent que sort n’ha tingut del suport de les opcions més tradicionals i conservadores. A l’oposició només s’hi ha trobat la CUP i ICV-EUiA.

Les eleccions del 2015: anàlisi general

Ara bé, si la realitat i la conjuntura del moment va portar l’any 2011 a afiançar el poder regional del nacionalisme conservador a les Comarques Gironines, cal veure on ens durà aquest 2015. Un any que arriba després d’una forta embranzida en l’eix nacional que ha provocat tibantors i fortes contradiccions dins de CiU, al mateix temps que enlairava opcions com Esquerra (va guanyar a les eleccions Europees a la demarcació) o la CUP, que va entrar al Parlament i a qui les enquestes a nivell català auguren un ascens significatiu. El fort moviment popular independentista, així com l’aparició d’un eix democràtic i social que qüestiona allò que queda del règim del 78, ha portat també a un descens accelerat de la valoració de partits com el PSC, CiU i el PP i a l’aparició de Podemos que, a dia d’avui, només té múscul per influir en ciutats com Girona, Figueres o Blanes.

Tot plegat, i més en l’escenari canviant i volàtil en què ens movem, podria significar que aquest maig el mapa electoral gironí canviés considerablement. En aquest sentit, malgrat la seva fortalesa local, el desgast de CiU podria portar a una situació més pròxima a un empat tècnic amb les candidatures impulsades per Esquerra que dificultés als nacionalistes superar la barrera del 50% dels vots al conjunt de la demarcació. Aquest fet, sumat al suport rellevant que puguin tenir candidatures més de base impulsades per la CUP (que ja ha afirmat que doblarà les de fa 4 anys), per Podemos o per ICV-EUiA/EPM dificultarà que CiU torni a superar les 100 alcaldies com va fer l’any 2011. Paral·lelament, és previsible que després de la divisió del PSC en tres (branca del PSOE, Més i Avancem), els resultats que pugui fer aquest partit o les seves escissions siguin bastant més discrets que en la legislatura anterior. Finalment, i referent al terreny espanyolista, Ciutadans sembla, per primera vegada, en disposició de disputar part del vot centralista que tradicionalment ha assolit el PP a les ciutats grans, únics municipis on ambdós partits tenen capacitat de presentar-se.

Les eleccions del 2015: les capitals de comarca

Figueres és una de les capitals de comarca amb probable  ampla majoria independentisa / KIppelboy (Wiki Commons)

En aquest sentit, la conjuntura actual fa pensar que difícilment CiU tornarà a assolir victòries amb tanta diferència en la majoria d’aquestes ciutats com va fer el 2011. De fet, més enllà de Banyoles o Puigcerdà, on els resultats van ser tant espectaculars que la majoria absoluta obtinguda per la federació podria resistir l’envestida, a la resta de capitals es preveu un terreny de joc molt més disputat, sense majories absolutes a priori i que podrien portar l’esquerra a governar a través de la col·laboració multipartidista. Aquesta opció no reeixiria si es concretés l’aposta de Mas i, en part de Junqueras, de fer que Esquerra falqui governs de CiU. En tot cas, sí que el que sembla poc probable és que candidatures de base i alternatives com les de la CUP o les que puguin fer des del PSC estiguin capacitades per liderar l’alternativa en aquestes ciutats mitjanes, encara que la conjuntura podria portar els independentistes a fer uns grans resultats i, per tant, a condicionar qualsevol pacte de govern. Aquesta és, si més no, una situació que es podria donar a Figueres, Olot, la Bisbal, Banyoles, Santa Coloma de Farners o Girona.

Les eleccions del 2015: Girona

Precisament, a la capital tot fa pensar que es reproduirà a petita escala la dinàmica que es preveu per a tota la demarcació. Així, tot i el fet que l’alcalde Puigdemont ha tingut únicament com a oposició constant la CUP i ICV-EUiA en els últims quatre anys, és molt complicat que l’aritmètica el porti a millorar la seva victòria del 2011. Algunes enquestes internes dels partits apunten que Puigdemont podria mantenir els 10 regidors de l’actualitat, al mateix temps que Esquerra recupera el terreny perdut aprofitant la davallada previsible del PSC. Uns moviments que podrien donar-se en paral·lel en l’àmbit espanyolista, on el desgast del PP faria entrar per primera vegada C’s al consistori, o en l’àmbit de l’esquerra, on caldrà veure si la CUP aprofita l’embranzida nacional i si Iniciativa manté el seu electorat tradicionalment fidel.

En tot cas, no hi ha dubte que serà el resultat d’aquests partits el que acabarà de fer decantar la balança ja que si CiU queda lluny altre cop de la majoria absoluta (13 regidors) hi podria haver una alternativa de Govern que no passés per CiU ni pel PSC. Una opció que a hores d’ara encara sembla allunyada. Veurem com acaba.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s