I si guanyem Catalunya?

Quan al primer d’octubre de 2017 centenars de milers de persones vam acudir a les urnes era, entre moltes d’altres coses, l’exemple més evident que volem decidir, sense ingerències, com ha de ser aquest pam de terra que es diu Catalunya. Volíem – i volem – guanyar un país. I aquell dia vam posar unes bases que podrien haver sigut fundacionals. De motius per “guanyar Catalunya” n’hi ha molts però segurament el més compartit és que sabem, per passat i present, que si no la guanyem no decidirem, només gestionarem. Torno sovint a aquesta reflexió quan llegeixo les notícies de la política institucional catalana. Estic fart del partit de tennis entre Torra i Tardà i les picabaralles estructurals dels partits del govern català i la desorientació de la resta. Quan em sento així, retorno a què ens va portar a fer l’1 d’octubre per plantejar-me quin hauria de ser el camí. I tot seguit, inevitablement arribo a la meva experiència més propera, la del dia a dia, que és la candidatura municipalista Guanyem Girona.

municipal

Lluny de sacralitzar-la, la proposta de Guanyem Girona m’ha permès treure alguns aprenentatges de com penso que hauríem d’afrontar la política institucional en els propers mesos aquests centenars de milers de persones que no ens sentim representats per allò que s’ha convertit l’alta política catalana que genera desafecció i batalles, que no són de fons sinó de saló. Perquè som molts aquells que volíem i volem guanyar un país, una República, perquè volem poder decidir sense ingerències de la monarquia, l’Ibex35 o les elits caciquistes locals. Que parlem de sobirania sense complexos i d’una democràcia real, que volem no només dir sinó també fer i que es faci el tan esmentat “posar la vida al centre”. Aquells que, com deia l’amic Errejon, volem girar l’actual manera de fer en què “en comptes de parlar de la Nissan o sobre els autònoms que han de tancar, hi ha el vici de debatre sobre allò que ens passa als “polítics” i així és impossible afrontar els temes cabdals d’una societat”.

En definitiva, faig referència a totes les persones que compartim la necessitat d’un projecte polític que lligui la idea de país, Catalunya, amb una idea popular, comunitària, majoritària i transformadora que no segregui persones però tampoc lluites. Perquè no som ni hem de voler ser una suma de proclames i de manifestacions sinó un projecte que es planteja desobeir, sí, ser carrer, també, però que no renuncia a posar les institucions i les seves eines al servei de tota la gent que necessita emancipar-se d’aquest sistema injust. La unitat popular que creu que pot guanyar i que pensa que seria bo que guanyés. Que no vol simplement rebatre i denunciar.

Per això, em ve de gust compartir alguns aprenentatges fets amb Guanyem Girona aquest any i mig de vida tenint en compte que es tracta d’un projecte nou, que trenca dinàmiques establertes a nivell de ciutat i que, per tant, pot ser també incubador d’idees i propostes, d’experiències, d’encerts i d’errors més enllà de noms i cognoms. Compartir com a base de debats que hi són i que hi haurien de ser perquè aquells que volem transformar no ens podem permetre acceptar esdevenir la baula inútil de la política.

Si és nou és incòmode: Un projecte que no havia existit abans i que reuneix tradicions polítiques diverses que comparteixen un programa de mínims i una manera de fer política assembleària i participativa no és fàcil de gestionar perquè trenca costums. Canvia maneres de fer, busca elements de trobada i fa que la identitat treballada durant anys ja no sigui un fil conductor. I això genera incomoditats i complica la gestió del projecte polític perquè estem acostumats a lligar la identitat política amb un projecte on sempre ens hi sentim identificats. Per això, quan això no passa, a molts els entren dubtes raonables a les quals els lideratges i les estructures han de fer front per no deixar a ningú enrere. Que tothom doni una mica perquè pocs no ho hagin de donar tot. Un exercici interessant que no deixa de ser una oportunitat per mantenir principis i abandonar dogmes, per evolucionar, créixer i aprendre. La incomoditat, però, es genera també pels adversaris polítics a qui els antics clixés ja no els funcionen. Una doble oportunitat que a Girona hem sabut aprofitar.

Si és aglutinador multiplica: Quan la proposta neix amb voluntat real d’aglutinar, és a dir que ho practica i no només ho diu, la dinàmica que genera és multiplicadora. Dir que vols recollir una tradició política diversa pot quedar molt lluny de fer-ho. Aglutinar és sempre sinònim d’honestedat i generositat, que aquell que més té cedeixi per aquell que menys té i així teixir i teixir, espais i persones, que poden arribar a molta més gent. Passar de la barra del bar a les contradiccions de les rutines del dia a dia a les places i als llocs de treball per apel·lar al conjunt de la classe treballadora, del subjecte que ha de liderar la transformació i els canvis. Altre cop un exercici que no hem practicat sovint en la militància política, farcida d’identitats dures que no deixem anar, però que tant bon punt la fas, els resultats, la incidència política i el lideratge social apareixen per si sols. Ser-hi sempre. Ho feia la CUP a Girona i Guanyem ho ha multiplicat a la ciutat. I com més, més. Com més ganes, més bons resultats.

Si supera dinàmiques transforma: Sabem que sense política de carrer, sense manifestacions i organitzacions socials és impossible transformar la realitat. En som conscients i mai hem deixar de ser-ne. Sense vida al carrer no hi ha vida a la institució. Entre d’altres coses, perquè la institució porta a dinàmiques que t’allunyen de la vida del dia a dia del ciutadà i fa que busquis més solucions en allò que ja has anat fent que no en tot allò que podries fer. Per això, un artefacte com ara Guanyem ens ha servit per generar noves dinàmiques i aconseguir transformar més l’entorn proper. O si més no per acostar més les eines de les institucions al ciutadà i als barris. Trencar dinàmiques establertes i fomentar canvis polítics, de percepció, d’hegemonia que esdevenen consensos de ciutat. Com en el seu moment també va fer a nivell de país la idea del referèndum unilateral. Una peça que canvia l’engranatge, les relacions, que fa avançar com mai abans i que cal saber cuidar.

Si vols guanyar pots guanyar: A la vida política has de saber quin paper vols jugar i, aquells que som revolucionaris, tenim clar que hem vingut a guanyar. No pas per nosaltres només sinó per tota la gent que es veu afectada per un Estat i un sistema profundament injust i desigual. Per això, la proposta ha de ser sempre en positiu, que et situï al el centre de la partida com un actor líder en el canvi, en la transformació i que seràs no només útil en la gestió sinó en la transformació. La denúncia és sempre necessària, situar-te com el més ferm atacant de l’actual injustícia també, però igual que aquestes premisses has de pensar que vols guanyar perquè només així és possible acabar amb el règim, guanyar un país. La retòrica dels partits i sobre els partits té un recorregut curt, la confrontació amb quin sigui el projecte antagonista a tu té un recorregut curt i et situa únicament en la comoditat de “jo tinc la raó vers l’altre extrem”. Error. Aprenem de la PAH, que s’ha plantejat guanyar sempre, de les cooperatives que d’una idea petita han cregut que podien transformar l’àmbit de la comunicació, del consum, de l’energia o de l’alimentació i ho estan fent, dels Casals i espais culturals que existeixen per ser i no només per no ser d’altres coses, de les candidatures municipalistes que han esberlat el sistema de partits tradicional perquè van decidir no ser ni crossa ni estàtics.

Si tens proposta ets creïble: Per obvi que sembli no deixa de ser igualment important. No es tracta de ser una suma d’interseccions sinó un projecte global, amb full de ruta clar, referèndum, amnistia, unilateralitat i un projecte social, econòmic i polític fet a partir de les necessitats de la gent comuna, de les treballadores i treballadors, precaris, autònoms i persones autoocupades fora del sistema. Proposta nítida, senzilla, de pa, sostre, treball i república, un mínim comú i transformador, que sigui generós i que si existeixen aquests mínims s’atreveixi a negociar i a governar. Aquesta ha sigut la millor fórmula més reeixida a les institucions. Del puny alçat i la mà estesa, del pa sencer i que tothom entengués què vol dir allò que expliques. Has de poder explicar en dos minuts què passaria si tu guanyessis en àmbits concrets i essencials del teu projecte polític. La gent sap que com més fort sigui Guanyem més dret a l’habitatge, més polítiques als barris, més cultura i educació, més ecologisme i unes bases per canviar el model econòmic a nivell de ciutat. És això que necessitem també com a país.

Ja veieu que són cinc aprenentatges fets en aquest projecte que n’hem dit Guanyem Girona. Cinc idees que em semblen necessàries per un projecte polític que agafi el fil roig del referèndum i que cerqui la transformació social, que aspiri a guanyar, a transformar i que trenqui amb les dinàmiques dels partits de govern actuals. La desafecció política ha guanyat massa terreny. És el moment de revertir-ho i els aprenentatges locals poden ser una bona base des d’on bastir una proposta que realment alteri la comoditat del sistema actual. Fem que guanyar un país per a la seva gent sigui el centre de la nostra acció política.

 

2 thoughts on “I si guanyem Catalunya?

  1. Un cop teixides les aliances fins el nou artefacte, no deixarà de ser el na opció reformista que en millors dels casos gestionarà el sistema des de una nova socialdemocràcia Catalana.
    La forma de guanyar majoria és oferint alternatives rupturistes al capitalisme com la nacionalització de NISSAN, una banca pública, una veritable reforma fiscal per què paguin més les grans fortunes i patrimonis…amb això tens garantit l’enfrontament amb el capital espanyola i europeu al que caldrà donar una resposta valenta ( unilateralitat, DUI, sortida de l’euro) que també cal explicar per no repetir el post-referendum del 2017.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s