I diuen que en fem 30

A l’Albert, en Ferran, en Santi i tota la patuleia Migdia-Sobrequés

Ja en fa molts que ens espolsàvem la sorra en aquell pati etern de l’escola pública Migdia, de Girona.  Corríem com guineus i ens amagàvem de “La banda” on els grans hi feien coses de grans. O això ens pensàvem. Apreníem a multiplicar, a llegir, a xutar la pilota de plàstic i a tenir una sana competència amb els de “B”. Érem nens dels 80. Amb aquells xandalls horrorosos, les  bales, els cromos, les fotocòpies de Bola de Drac i les excursions a “Catalunya en Miniatura”. Custal, Casadevall i Quadrado. Les tres mestres i aquells crits que les obligàvem a clavar-nos. I els macarrons, les primeres nòvies i aquell viatge a Salou quan tot just ens sortien els primers pèls d’un desastrós bigoti. Ferran, tu encara eres al Verd.

I llavors al Sobrequés. Ara sí, junts. Molts més. A, B, C i fins a E a Batxillerat. Com si fóssim grans. Com si fóssim res més que simples adolescents amb moltes ganes de menjar-se el món. Tardes de joc d’ordinador, d’agafar la primera cigarreta, porret o un “esprai” per anar fer pintades. Amb la política, la música, l’escoltisme o l’esport. Cadascú amb les seves dèries. Descobrir els racons més inhòspits de la ciutat, aclocar els ulls després de les primeres “canyes” i esperar que alguna noi/a ens cardés una mica de cas. I tot plegat en un institut, lluny d’estigmes, amb gent tant diversa com és la nostra ciutat. De Font, de Sant Pau, de l’Eixample, de Montilivi, Sant Narcís o Girona 2. Múltiples orígens, sexes, classes, llengües i somriures, aprenentatge comú. Com ha de ser. Com hauria de ser.

I de sobte un vespre, quan ja ens diuen que ens posem el 3 a l’esquena, ens trobem a una plaça de Gràcia de la qual no ens posem d’acord ni amb el nom. Però les “O” de Girona es mantenen. I les històries. I els records compartits.  I ja ens poden anar dient que ens fem grans, vells, i arrugats que totes les nostres històries dels 80 i 90 quedaran aquí, allà, on vulguem. Perquè d’esperits lliures, crítics i inconformistes en som un bon tros. Una abraçada!

No MATaràs

Exactament això:  la destrossa de la imatge més preuada a l’hivern per aquells que vivim al Gironès o La Selva.  Una plana i un Canigó que ja no tornaran a ser els mateixos. El motiu? El mateix pel qual fa 30 anys alguns volien edificar el que avui coneixem com a Aiguamolls de l’Empordà. Pels Aiguamolls avui hi passegem. I cofois ho fem.  D’altres part del nostre país, malgrat la forta lluita del territori, no han tingut mateixa sort i han acabat esdevenint simples mercaderies pels maletins i els pactes en despatxos de Barcelona, Madrid i París.

La MAT és més a prop que mai. El TAV, el turisme i la gran energia que van utilitzar com a arguments per construir-la funcionen sense problemes i sense la MAT que teòricament tant necessitaven. I la construcció de la línia es fa amb silenci. Ningú se’n vanta. Segurament perquè ningú en pot argumentar els motius amb la cara ben alta. Fet i fotut, la MAT és també filla de la follia de principis de mil·leni i els balanços econòmics que ens han dut la ruïna. Una ruïna que ha deixat moltes famílies a la misèria alhora que un territori amb una petjada especulativa i de ciment que perdurarà en el temps.  Però no tot ha quedat tapat. En la memòria de molts quedaran les manifestacions multitudinàries de “No a la MAT”, les assemblees, les jornades, les mil dos-centes “mogudes”, les pintades amb lemes tant exactes com el que encapçala l’article, concentracions fins el darrer dia o la creació recent de la Xarxa per la Sobirania Energètica a les Comarques Gironines. Esdeveniments que no han passat a la Via Laietana. Esdeveniments claus que no apareixen a la història oficial del nostre país. Esdeveniments, però, que marcaran el futur de moltes comarques.

Tant de bo les portades dels diaris de demà recollisin algunes d’aquestes imatges. La meva proposta de peu de foto seria clara: “Una postal mil·lenària que s’esvaeix per la bestiesa de l’alta tensió”.

ps: gràcies a la Glòria Sanz per les fotografies.

Washington DC (març 2013)

Un matí fred de març descobrint la capital de l’imperi. Allà on homenatgen Martin Luther King.