Nascut a Girona a les últimes hores de 1984. Feia poc que Karate Kid, Terminator o Amadeus havien estat estrenades. Joan Coromines i Vigneaux havia rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la “Dama de Ferro” i diversos homes, anomenats “estadistes” (Reagan, Mitterand, González,…) pels periodistes, guiaven l’economia cap al capitalisme financer que tanta misèria ha sembrat. Nét de pagesos de Viladamat i de comerciants de Celrà. Fill d’una infermera valenta, amb caràcter i generosa i d’un advocat, activista i savi que em van educar en la fermesa i en els valors que beuen de la igualtat. Germà d’un gran advocat i bona persona.
Crescut a través de l’educació pública (que duri) i de l’escoltisme. Llicenciat en Ciències Polítiques i Periodisme, vaig enllestir un Màster en Estudis del Nacionalisme el 2010 a la Universitat d’Edimburg (Escòcia). He treballat en diversos mitjans de comunicació i des de fa més d’un parell d’anys dedico bona part del dia a la gestió comunicativa d’Òmnium Cultural. Cerco i trobo estones per poder viure-les amb les persones que estimo. I la resta del temps el dedico a l’activisme: periodisme crític, dinamització del Casal Independentista El Forn, associació de veïns, municipalisme alternatiu o projectes propis com el documental ‘Guanyarem’ sobre la figura de Sebastià Salellas.
Fugint de les ortodòxies, dels clixés, dels dogmatismes i afrontant les contradiccions que tots carreguem, m’atreviria a dir-me independentista i socialista. Del que no dubto és de l’amor en aquesta terra i la seva gent, a qui provo sempre d’escoltar i de qui procuro sempre aprendre. No som ningú sense la resta. No sóc ningú sense vosaltres.
"Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu" 