Nascut a Girona a les últimes hores de 1984. Feia poc que Karate Kid, Terminator o Amadeus havien estat estrenades. Joan Coromines i Vigneaux havia rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la “Dama de Ferro” i diversos homes, anomenats “estadistes” (Reagan, Mitterand, González,…) pels periodistes, guiaven l’economia cap al capitalisme financer que tanta misèria ha sembrat. Nét de pagesos de Viladamat i de comerciants de Celrà. Fill d’una infermera valenta, amb caràcter i generosa i d’un advocat, activista i savi que em van educar en la fermesa i en els valors que beuen de la igualtat.
Crescut a través de l’educació pública (que duri) i de l’escoltisme. Llicenciat en Ciències Polítiques i Periodisme, vaig enllestir un Màster en Estudis del Nacionalisme el 2010 a la Universitat d’Edimburg. He treballat en diversos mitjans de comunicació i durant quatre anys vaig estar involucrat professionalment en la gestió comunicativa d’Òmnium Cultural. Des del juny de 2015 sóc regidor de la CUP-Crida per Girona i diputat a la Diputació de Girona. Actualment també formo part del Secretariat Nacional de la CUP i participo de diverses cooperatives com ara La Directa, Crític, SomEnergia o Coop57 i sóc soci del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Sóc autor del documental “Guanyarem” (2013) sobre la figura de Sebastià Salellas i Magret i dels llibres “El Franquisme que no marxa” (2015) i “No t’espanti aquest vent. Reflexions per a una esquerra del segle XXI” (2016). Cerco i trobo estones per poder viure-les amb les persones que estimo. I la resta del temps el dedico a l’activisme. Fugint de les ortodòxies, dels clixés, dels dogmatismes i afrontant les contradiccions que tots carreguem, m’atreviria a dir-me independentista i socialista. Del que no dubto és de l’amor en aquesta terra i la seva gent, a qui provo sempre d’escoltar i de qui procuro sempre aprendre. No som ningú sense la resta. No sóc ningú sense vosaltres.
Benvolgut Lluc, perdona l’OFF TOPIC, però no he vist un altra formulari on DEMANAR AJUT
Fem una crida a la població de Catalunya per tal de tornar a bastir una Caixa de Pensions, 100 anys després, que estigui al servei real de la població.
Fem una crida per aconseguir aglutinar la suficient massa de Catalans per tal de que la Generalitat, post 27 de Setembre, egigeixi a Brusel·les tenir una llicència per tal que Catalunya pugui disposar el més aviat possible d’un Banc de Reconstrucció i Reindustrialització de Catalunya.
Les Caixes d’estalvis han mort, i la que queda, no té rés a veure amb el seu esperit fundacional. Si no ens ho fem la mateixa població de Catalunya, ningú ho farà per nosaltres.
Podeu fer constar la vostra voluntat a http://www.CaixaCatalana.cat per bastir unanova Eina de País al servei de Catalunya
Mercès
Joan Olivé
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500
projecte@caixacatalana.cat
http://www.caixacatalana.cat